Capítol 1

Gareth

El vaixell solcava el mar a gran velocitat però era més lent que la nau pirata que el seguia. Les veles desplegades no aprofitaven gaire ja que no feia massa vent i això feia que el capità de l'armada s'impacientara. Estava assegut al costat del timó, acariciant la gran destral que tenia a les mans i amb una expressió ferotge.

Hauria d'haver sigut una missió senzilla. Una missió per reclutar guerrers a l'Illa de Foc, ara bastió pirata. Els bucaners mavulians els havien rebut a l'illa volcànica i l'enviat alfäkyn, de nom Gareth, els havia fet una oferta que no podien rebutjar. El rei els oferia un lloc al regne, indultant-los dels seus crims com a pirates i donant-los una segona oportunitat a canvi dels seus serveis com a corsaris.

Malgrat la gran oferta, els pirates havien refusat i havien fet un pacte amb l'almirall Blids, del bàndol retaguenc. Així doncs, aquella nit, la tercera des que començaren les negociacions, els vaixells pirates van bloquejar l'eixida de la cala on es trobaven les tres naus de Nukagur. Aleshores va començar la batalla naval. Inicialment els de Nukagur havien demostrat el seu poder naval enfonsant dues naus pirates amb les catapultes i tres més amb balistes i fletxes incendiaries. Però llavors havia aparegut el vaixell de Blids. Portava unes armes com no s'havien vist mai per aquelles terres. De la quilla del babord i l'estribord d'aquell monstre sorgia el foc i poc després un vaixell s'enfonsava sacsejat per un fort impacte. En poc temps la nau insígnia, capitanejada per Gareth, era l'única que restava en peu. D'aquesta manera el mavulià, després de contemplar horroritzat el poder dels retaguencs, va decidir envestir el bloqueig. La estratègia va donar un bon resultat i La Cicatriu del Mar, com s'anomenava el fabulós vaixell, va aconseguir escapar, no sense rebre una andanada retaguenca.

Ara per ara, la nau feia aigües però Gareth estava segur que aguantaria fins que arribaren a Port Verd. Això si el vaixell pirata no els atrapava abans. Gareth volia virar i atacar-los però sabia que si ho feia el vaixell s'enfonsaria ja que no resistiria una andanada d'escorpins i balistes enemics. Així, només restava soltar les veles i remar.

Gareth va alçar-se i, enfundant la destral, va anar als rems. Va llevar-se la destral i, ja descansat del seu torn anterior, va ocupar el seu lloc als rems. El rostre del capità estava roig i la seua barba grenyuda, amarada amb suor, se sacsejava amb cada colp de rem quan el vigia va cridar:

–Terra a la vista!

–Per fi... –va pensar el mavulià eixugant-se la suor del front.

Aleshores un dispar de catapulta va impactar a l'aigua, a escassos metres a babord de La Cicatriu. Gareth es va alçar i va prendre un arc que tenia a la vora.

–Els qui esteu descansant agafeu les armes, a les armes! –va ordenar el llop de mar. La meitat d'homes, més o menys van prendre els arcs o van ocupar els seus llocs a les balistes, escorpins i a la catapulta–. Foc! –va cridar el capità quan ja estaven tots preparats.

Una pluja de fletxes va caure sobre el vaixell enemic, frenant-lo. Els pirates, tot i això van disparar els escorpins. Les fletxes van caure sobre la coberta del vaixell deixant un munt de ferits i cadàvers. Gareth, que s'havia cobert rere un escut, protegint a dos remers va muntar al velam i va tallar la vela menor. Després la va partir i la va passar per damunt tots els remers formant una protecció de lona. Una altra andanada dels pirates va colpejar el vaixell però la protecció va sortir efecte i no va afectar els remers. En quant als guerrers, van resguardar-se rere els escuts. Llavors Gareth va donar una ordre i les balistes, més potents que les dels pirates, van obrir foc. Van perforar la quilla de la Llança de Sang i i dues enganxades per una cadena van trencar el pal major.

–Quina sort –va comentar Gareth.

La Cicatriu va entrar al port emmurallat i les portes es van tancar rere ells. Gareth es va tirar a l'aigua després de donar l'ordre d'atracar i va muntar a les muralles del port. Encara li va donar temps de presenciar el final de la Llança de Sang, capitanejada per Sûnir, un lord pirata.

Gareth va tornar al vaixell, cansat per tots els combats i va agafar un dels projectils que el vaixell de Blids havia usat per atacar-los i va anar cap a l'ajuntament, on vivia Roik, el seu millor amic i alcalde de Port Verd.

Gareth va trucar a la porta i li va obrir Sustaine, la dona de Roik i qui realment governava la ciutat.

–Bon dia Sustaine –va dir Gareth fent una reverència i llevant-se el barret–. Avui esteu preciosa.

–No m'afalagues tant o em faràs tornar roja –va dir Sustaine amagant un somriure.

Realment aquella dona no es conservava bé precisament, sobretot a causa de dues raons. La fam, provocada per la guerra, l'havia afectat, formant-li arrugues a la pell i enfonsant-li els ulls a causa de la seua primor. A més, les nits sense dormir li havien fet formar ulleres i bosses als ulls. Tot i així, se la veia feliç, quasi segur gràcies al seu evident embaràs. Llavors el seu espòs va entrar en escena i, si Sustaine es conservava mal, Roik era deu vegades pitjor. Estava literalment en els ossos i havia perdut quasi tots els cabells a causa de l'estrés, cosa que el feia semblar molt més major que no era. Una expressió de preocupació estava fixa al seu rostre.

– Hola Gareth –va dir amb un somriure–. Com et va?

–Bé, va respondre aquest–. Però no porte bones notícies.

–Passem al meu despatx i m'ho contes.

Ambdós van entrar a l'oficina del governador i després que Gareth prengués dues gerres de cervesa, va narrar-li a Roik tot el que havia succeït.

–Dos vaixells... –va dir l'alcalde– ...amb un sol dispar cadascun... Cal que ho expliques al rei. Et facilitaré una escolta i...

–Ja ho sé el que he de fer –va tallar-lo Gareth mentre mirava la bala de canó–. He vingut per saber la teua opinió.

–La meua opinió? –Roik va fer un somriure trist–. La meua opinió és que si tenen aquestes armes, ja hem perdut la guerra.