Capítol 12

En que es conten els fets que ocorreren mentre Darm no hi era i l'eixida d'aquest de Djou

Quan va acabar l'escaramussa i Darm, després de rebre les felicitacions per part dels seus aliats, va anar a veure al vell comandant, que netejava el seu coltell de sang damunt la muralla que donava al moll. Quan va estar suficientment, es va adonar que l'home deixava anar llàgrimes de tristesa.

-Per què plores -va dir Darm- si em vençut la batalla.

-Vençut? -va dir el vell amb ironia mentre alçava el cap- l'únic que hem fet es retardar-los. Mira a baix del mur, noi i degui'm que hi veus.

-Una pila de cadàvers -va reconèixer Darm.

-Tan sols els hem retardat, però tornaran. I amb més efectius. No es pot buidar la mar amb un poal.

-És cert -va dir Darm-. Però si tan mal està la cosa, per què no escapeu?

-I donar-los el que desitgen? -va dir l'ancià embeinant l'espasa i alçant-se-. Mai. Abans la mort. Malgrat tot, quan tornes a Torcau, dis-li al rei que necessitem efectius. La majoria de la guàrdia estan morts i enterrats.

-Com sabies que sóc un Alfäkyn? -va dir Darm, sorprés.

-He lluitat en més batalles que puc comptar. De veritat creies que no m'adonaria que has sigut entrenat per l'ordre?

Darm va somriure i va girar cua. Quan va arribar a l'altra riba del Koplos, es va assabentar que una caravana marxava cap a Sihllop i que, si volia posar la seua espasa al servei de la caravana, els estarien agraïts.

La caravana marxava l'endemà així que el jove va tindre temps de comprar un cavall, queviures, una capa de reserva i una motxilla nova, ja que la que tenia li havien furtat durant la batalla amb tot el que hi havia dins. Sort que havia aprés d'Àrnolyn i sempre duia la bossa amb els diners amarrada al cinturó.

Aquella nit es va assabentar de moltes coses gràcies a un comerciant que havia arribat al capvespre des de Torcau. Els bàrbars havien pres Minafoc després d'un brutal setge. Olívia, després de vèncer l'atac de Minasal, s'havia situat al capdavant de la defensa, però havia mort assassinada per un soldat, quan l'exèrcit atacant va obrir bretxa a les muralles de la ciutat. Daîk, nebot d'Artâsk i tan despietat com aquest, havia passat per l'espasa tots els habitants de la ciutat. A més Minasal havia estat assetjada però, segons deia el peixater, aquesta duraria més perquè estava defensada per Thamion.

-No oblidem que el general va perdre la Batalla del Meandre i va desencadenar tota aquesta guerra -va dir Darm, que no estava tan segur.

-És igual -va dir l'home-. Tots sabem que el Missatger no ha perdut cap batalla a part d'aquesta.

-El Missatger? -va preguntar l'alfäkyn, desconcertat.

-Si, home -va dir el mercader-. És com tothom anomena al general, perquè sempre porta notícies de victòria.

Aquella nit Darm no va poder dormir. El comerciant li havia dit que quan havia marxat, Àrnolyn partia en una missió d'ofensiva per llevar el setge de Minasal. Segons li havia contat un amic que treballava com a soldat, el rei era de l'opinió que no podien perdre ambdues mines, però Darm estava preocupat. I si li passava alguna cosa al seu amic? I si l'atac fracassava i els retagencs els mataven a tots?

Malgrat aquella nit d'insomni, Darm va partir amb la resta de la caravana cap a Sihllop. El jove encapçalava la marxa muntant el seu nou cavall, Daryin, que era més bé un animal de càrrega d'un color marró bastant lleig. Darrere seu l'acompanyaven, igual que a la rereguarda mercenaris reclutats en Djou, armats amb simitarres, maces i destrals, alguns anaven a cavall i altres a peu. Òbviament també anaven amb ells els comerciants, que portaven dos animals cadascun dos ases: un per a cavalcar i l'altre per a transportar les mercaderies. Aquestes, eren molt variades, ja que portaven carn, fruites, pells, fusta... però sobretot portaven verdures.

Anaven a pas lent perquè Darm, que havia aprés estratègia amb Àrnolyn, normalment feia que uns quants mercenaris s'avançaren per a inspeccionar el terreny que els esperava. A més un joglar es va unir a la companyia quan portaven dos dies de camí i els comerciants anaven lents perquè la carn no prengueren mal i les verdures no es podrissin. Així, després de cinc dies d'haver partit, havien fet tan sols la meitat del camí. A causa d'aquesta lentitud, Darm va estar unes quantes vegades a punt d'abandonar la caravana. Però el malestar que tenia el jove no el compartia ningú més. Els mercenaris s'alegraven que anessin tan lents perquè cobraven per hores i els mercaders agraïen que el pas fos tan lent perquè així no es feien mal les seues preuades mercaderies. A més el joglar els entretenia amb cançons, acudits i trucs de màgia.

Durant aquells dies, Darm i el joglar van fer-se molt amics. El joglar es deia Sahid i havia vingut des del llunya califat Sàhale. Havia recorregut els regnes del sud de castell en castell i sabia moltes coses. Darm va aprendre molt dels seus coneixements

A la nit apostava sempre un mínim de cinc guàrdies però res del que hagués fet no l'hauria preparat per al que va esdevindre la nit del cinqué dia de la partida.