En que es narren la captura per part de la companyia de genets lliures
Un
colp de puny va despertar a Darm. El jove es va incorporar atordit i
s'adonà que tenia grillons a les mans. Va alçar el cap i va veure
l'home que li havia propinat el colp. Era un jove de mandíbula
prominent. Tenia bosses als ulls i aparentava més edat que no tenia.
Els cabells, fins i llisos, li arribaven fins als muscles i la barba
serrada amb un masclet perfecte, amagava un gest sever i ombrívol.
Portava un jaquetó blau i, davall, una cota de malla. Uns pantalons
llargs i ajustats li cobrien les cames acabades en unes altes botes
de cuir. Una capa marró li adornava els muscles. Darm no recordava
on l'havia vist abans però poc a poc recordà qui era l'home de
cabells bruns.
-Vaja,
però si s'ha despertat la bella dorment -es va mofar Thamion-. On
has aconseguit aquesta capa?
-Què
és un interrogatori? -va dir Darm.
Un
revés del que preguntava li va creuar la cara.
-No
et passes de llest si no vols que aquesta cara tan bonica es torne
lletja -va dir-li-. T'ho tornaré a preguntar. D'on has tret aquesta
capa?
-D'on
vols que l'hagi tret? -va dir el jove-. Me la va donar el rei.
Un
altre cop el va fer trontollar.
-És
la veritat -va dir el presoner-. Sóc Darm Farast, fill de Bard
Farast.
-Darm
Farast, eh? -va dir Thamion-. I com és que estaves en el bàndol
dels retaguencs?
-No
estava en el bàndol d'aquestos mal-nascuts -va respondre Darm
enfurit. Com podien confondre'l amb aquells desgraciats?
-Llavors
com és que estaves entre ells?
-És
una història prou llarga.
-Tinc
tot el temps del món.
Aleshores
el noi va contar el que havia passat des que havia partit de Djou,
incloent-hi el duel contra Yöden.
-Senyor
-va dir un dels homes de Thamion quan Darm va haver acabat-, és cert
que hi havia un home que brandava una terrible destral amb un elm en
forma d'ós. Malgrat tot, ha fugit sense que poguéssim fer res.
El
seu líder va acaronar-se la barba. Aleshores es va treure una clau
d'una de les butxaques del jaquetó i va desencadenar a Darm. El jove
es va fregar els canells.
-Tenim
algun cavall de sobra? -va dir Thamion.
-Sí
senyor -va respondre un oficial-. L'home d'elm d'ós ha mort a Jaime
i a Baylon.
-Doncs
doneu-li un cavall al nostre nou acompanyant -va dir el seu cap.
Aleshores
es va adreçar a Darm i li digué:
-Tens
sort que tinga bona memòria i t'haja reconegut de quan vas anar a
veure al rei. Malgrat tot, si fas alguna cosa estranya et mataré.
La
companyia de Thamion, va encaminar-se cap a Torcau al trot. El propi
Thamion anava el primer, acompanyat de Darm, que començava a tindre
una mica de borrissol a la cara. Els cavallers que acompanyaven a
Darm anaven després del líder i els presoners que havien fet, que
eren pocs, anaven a la cua de la marxa, mig corrents.
La
tropa avançava espai però decidida i tots sabien que en poc temps
arribarien a Torcau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada