Mapa del Regne Nukagur

Geografia

Física

El Regne de Nukagur és un regne situat una mica al nord de l'equador, marcat pel Riu Onigoro. Al nord, el Riu Frontera i la Serralada Paral·lela fan de frontera natural entre el Regne de Nukagur i la Corona de Retag. A l'est, la Serralada Blanca i els rius Djou fan frontera amb el territori del Regne amb el país de Rhaygow. El sud és delimitat pel riu Onigoro, que porta l'aigua vinent del llac Ibn Al-Azhur.

Si ens referim al territori que comprén aquest regne, hem de remarcar que el gran bosc Aderjamen ocupa gran part del territori, minvant així la capacitat que tenen els seus habitants d'ocupar-lo. A més es diu que dins el bosc viuen monstres de tota mena, incloent-hi dracs, trols, follets i coses pitjors. Tot i així, aquestes històries no han evitat que els nukagurians ocupen gran part de la zona nord del bosc, creant els pobles de Vilaguaita i Ciutat del Bosc.

El riu Koplos creua horitzontalment el regne i el gran cabal d'aquest riu, permet que siga navegable durant tot el regne. A més les badies de la Soledat, la del Drac i la de l'Onigoro, fan de la costa de Nukagur una gran zona de pesca. Per últim, cal destacar que hi ha una illa, d'origen volcànic, que darrerament ha estat ocupada per pirates.

Política

El regne de Nukagur està compost per quatre províncies: el Comptat d'Ausuntum al nord-oest, el Ducat de Torcau al nord-est, el Marquesat Portuari al sud-oest i els Dominis.

Comtat d'Ausuntum

El Comtat d'Ausuntum, és la província més occidental. Aquest territori comprén tota la terra a l'oest del riu mort i té com a frontera sud el riu Koplos. És la província més assetjada pels atacs dels bàrbars retaguencs ja que la seua frontera septentrional és el riu Frontera i la seua població es dedica a la guerra i a la mineria. Entre les ciutats més importants del comtat destaquen:

• Port robí. Construïda pels Alfäkyn per a fer de punt clau si els retaguencs aconseguien traspassar el riu Frontera.
• Minasal. Va ser construïda pels mavulians per la seua proximitat amb les mines de sal i ferro de la zona. Actualment serveix per a subministrar als de Nukagur l'acer que usen per a fabricar les seues armes.
• Minafoc. És la capital del comtat i la ciutat més important. Està situada al nord de Minasal i va ser construïda pels miners que van descobrir les mines d'or i plata de la zona. Actualment és la ciutat més rica i subministra l'or i la plata a tot el regne.

A més d'aquestes ciutats cal remarcar que recentment s'han descobert unes runes del que sembla que va ser un temple, situades a l'oest de Minasal.

Ducat de Torcau

Està situat a l'est del Comtat i fa frontera al sud amb els Dominis per mitjà del riu Koplos. La població es dedica al conreu i al comerç bàsicament.  Entre els dominis d'aquest regne, s'inclou l'estret de Malferit on es va construir, en temps de l'Era Fosca, la Porta de Malferit. A més hi ha el riu Verd, que rega des del poblat de Benequith fins al riu Koplos. 

Entre les ciutats més importants s'inclouen:

• Torcau. És l'actual capital del regne i és més un castell que no una ciutat. Aquesta població està encastada a la paret d'una de les muntanyes de la Serralada Blanca i l'únic accés que té és un pont, cosa que fa fàcil la seua defensa. Va ser construïda pels guerrers de Rhaygow quan van conquerir aquest regne. Encara guarda una gran semblança amb l'arquitectura dels de Rhaygow.
• Sihllop. Va ser construïda pels rayghowans que van arribar a l'oest dels rius Djou. Actualment és la ciutat amb més rellevància de tot el regne ja que es va situar en un creuament de camins i, de moment, és l'únic lloc del regne on s'ha desenvolupat la burgesia.
• Djou. Va ser fundada per Djou, rei de Rhaygow, quan durant una guerra contra els Desterrats va haver de defensar aquella zona del riu. Va elaborar l'estratègia que encara s'usa hui en dia: creuar el riu i atacar amb els seus arquers des de la zona on no atacaven els assassins. Hui en dia és la zona fronterera amb Rhaygow. i, encara que no té la glòria d'antany, continua sent una gran zona econòmica gràcies a la seua pesca.

A més d'aquestes ciutats cal destacar Benequith i Jûmen, més que res perquè apareixen al llibre La Llegenda dels Alfäkyn.

Marquesat Portuari

Està situat al sud del Comtat d'Ausuntum i delimita a l'est per mitjà del bosc Aderjamen amb el Domini. És la província més xicoteta del regne i cal destacar que conté la Illa de Foc. Allí s'ha mantingut la cultura de Mavulia, centrant-se més en la pesca i el comerç marítim que en cap de les altres funcions que han exercit la resta del regne. Entre les ciutats més importants cal destacar:

• Port Verd. Va ser construïda pel rei mavulià Fraëditar, el Conqueridor, que va desembarcar allí i no va parar de conquerir fins que va morir, quan ja havia arribat al riu Mort. Està situat al cap més baix de la badia del Drac i és la capital del Marquesat. Consta d'una torrassa i està rodejada de muralles tot i que mai ha rebut un atac. Els seus habitants es dediquen a la pesca i a la guerra, de forma que és la ciutat on s'allotja la més gran de totes les flotes del regne.
• Port del Bou. Va ser construïda per Farenkar Genet de Bous, fill de Fraëditar i segons diu la llegenda, fou allí on va domar el bou blanc que muntava a la batalla. Està situat al cap superior de la badia del Drac. Es troba al voltant d'un turó, al capdamunt del qual se situa el seu ajuntament. Actualment es dediquen a la pesca i el comerç.
• Malguarany. Va ser construïda per Fereth, pare de Fraëditar qui la va anomenar Malguarany perquè va ser allí on va perdre la meitat de la seua flota. Es troba a la badia de l'Onigoro i els seus habitants es dediquen al comerç i a la tala d'arbres. Sovint han patit incursions per part dels pirates de l'Illa de Foc.

A més d'aquestes ciutats, també son importants Vilajor i Beniaçmunt, ciutats germanes situades a la part més interior de la Badia del Drac.

Domini

Aquesta província comprén des del sud del riu Koplos fins a l'Onigoro. El territori s'anomenava el Domini perquè eren les terres que dominava el rei. Ara però i des de l'abandonament de la Capital, ja no tenen un cap de província. Com que la majoria del territori és ocupat pel bosc Aderjamen, la majoria dels homes que hi habiten es dediquen a l'explotació forestal. Així, les ciutats més importants són:

• Vilaforca. Va ser fundada pels sahaèlids que van venir del sud. És una població situada al sud del riu Koplos i que es dedica fonamentalment a la ramaderia. Està rodejada per una petita estacada, construïda per a la defensa del poblat.
• Vilaguaita. Va ser fundada per Ammathithop, el rei que va conquerir el bosc. És una de les dues localitats situades a l'interior d'Aderjamen i està controlada per un consell de ciutadans. És la població més independent i es dedica a l'agricultura i a la explotació forestal.
• Ciutat del Bosc. Va ser fundada per Ammathithop, a la vegada que Vilaguaita. Es troba en la frontera d'Aderjamen. Es dedica a l'explotació forestal i al comerç amb Malguarany.

A més s'ha de parlar de les runes, tant de la Capital com del Palau d'Ammathithop.

Les runes de l'Antiga Capital van ser abandonades durant la Gran Plaga, una gran migració de les sakomes, una espècie d'insecte que devorava qualsevol tipus de teixit i que viatjava per l'aire. Per sort, la plaga no es va escampar i es va dissipar entre les runes de la Capital. En canvi el Palau d'Ammathithop va ser abandonat quan es va signar el Decret de l'Ordre.

Elements

Els elements característics del Regne de Nukagur són els següents:

Bandera

La bandera de Nukagur és una fussió de la del Califat Sáhale(una torre blanca amb sorra al capdamunt sobre un fons negre), la Corona de Rhaygow (un cavall negre a galop per un fons vermell) i el Regne de Mavulia (un vaixell blau navegant cap a l'horitzó blanc).

Moneda

Les monedes de Nukagur només s'aconsegueixen a un motlle i són les següents:

• Just. És la moneda més baixa, la que menys val. És de coure amb la cara del monarca de l'època d'encunyació i el símbol del just a l'altre.
• Dragó. És de plata i val deu justos. Conté per una cara la fulla emblema dels alfäkyn i el símbol del just amb un deu al darrere.
• Marc. És d'or i és la moneda més valuosa. Val 100 justos i conté per una cara la bandera de Nukagur

Història

De la seua fundació

L'any 1031 de l'Era Fosca, els tres grans reis (el de Mavulia, el Sahaèlid i la de Rhaygow) van reunir-se al creuament entre el riu Mort i el Koplos. Allí, reunits amb els seus millors guerrers van negociar per a desfer-se dels anomenats "Desterrats", un conjunt de bandolers exiliats dels seus respectius regnes que assetjaven el territori que ara ocupa Nukagur. Així, Joseph, que després seria rei, va introduir-se entre els Desterrats i va introduir la idea d'abandonar aquella terra. Mentre, els reis, van elaborar un decret (Decret de l'Ordre) en que havia de constar la signatura de tots els reis del continent. El 17 de juny de l'any 1056 de l'Era Fosca va signar Aman IV, califa de Sahaèld i l'últim a ser inclòs al Decret de l'Ordre.

Decret de l'Ordre

L'original d'aquest decret està guardat zelosament a la Biblioteca de la Torre, a Nukagur. Malgrat tot, hi ha diverses copies: una, es troba a la biblioteca de Filerd, Rhaygow; una altra, es troba a Ashaid, Sahaèld; i l'última està al palau de Porto di Finale, Mavulia. El Decret de l'Ordre estipula les següents lleis:

• Sempre, d'ara endavant, hi haurà una ordre que s'anomenarà Alfäkyn («Primer Regne»).
• L'ordre, disposarà d'una terra: Nukagur («l'ofrena»).
• El cap de l'ordre serà triat d'entre ells i per ells i serà el rei de Nukagur.
• Cap regne no podrà atacar l'ordre ni, per extensió, a Nukagur o s'enfrontarà al poder de la resta de regnes.
• El comandant Joseph el Vell serà sempre adorat com un gran heroi i primer membre de l'ordre.
• Aquest decret no podrà ser modificat per cap persona al continent.

Guerres

Cal dir que Nukagur mai no ha tingut cap guerra civil però sempre ha estat en guerra amb Retag perquè els retaguencs sempre han pensat que els qui els van expulsar deurien pagat i el Regne de Nukagur vela per retindre'ls dins dels límits septentrionals del continent.

Genealogia

Joseph I el Vell (1-1)

Gareth I el Savi (1-23)

Guilda I (23-49)

Andrór I el Bru (49-64)

Abel I (65-92)

Gilrad I (92-130)

Baedr I (130-148)

Gareth II (148-156)

Enboraj I el Poderós (156-179)

Lejoian I el Magnànim (179-192)

Garrid I (192-217)

Marwen I l'Anciana (217-223)

Guilda II la Bella (223-269)

Alric I (269-301)

Alda I (301-326)

Gilrad II (326-349)

Enboraj II (352-365, durant 3 anys els Alfäkyn no van saber a qui votar però finalment guanyà Enboraj)

Marwen II (365-393)

Beric I (393-428)

Abel II (428-435, va morir emmetzinat per Analt I)

Josephine I l'Orgullosa (435-464)

Lejoian II el Ràpid (464-476, deu el seu nom a la durada de la votació)

Gilrad III (477-493)

Simuka I (493-517)

Fraëditar I el Navegant (517-X , va emprendre un viatge per mar per atacar a Retag però mai més es sabé res d'ell)

Guilda III (535-549)

Baedr II (549-572)

Enboraj III (572-594)

Gilrad IV (594-627)

Fark I (627-645)

Marwen III (645-713, va tindre el regnat més llarg)

Gareth II (713-747)

Olívia I la Guerrera (747-793)

Silda I (793-817)

Mikaela I (817-923)

Fraëditar II (923-954)

Gilrad V (954-980, va ser mort pel rei retaguenc Arkim I)

Barst I l'Espadatxí(980-actualitat, 1006, deu el seu nom a que va guanyar un duel amb Arkim I, després que aquest matara a Gilrad IV)