Capítol 7

Del que va ocórrer durant el setge i de la batalla a Minafoc

 Al dia següent van arribar a una ciutat assetjada per bàrbars
Van carregar amb tot el que tenien costera avall (Minafoc es trobava al fons d'una gorja anomenada la Gorja de les mines). Primer va avançar la cavalleria, amb Enboraj al capdavant i després va atacar la infanteria, comandada per Darm. Una pluja de fletxes solcava el cel quan Gareth ho ordenava. Amb moltes pèrdues van arribar a la porta de la muralla, on les sagetes volaven sense parar. Les portes s'obriren i deixaren passar a l'exèrcit aliat. Poc després van tancar-se, enmig d'un mar d'enemics.

Aquella nit, Darm no va poder dormir. I no tan sols pel soroll que produïen les crides dels corns enemics, sinó perquè havia matat el seu primer home. Un guerrer de cabells bruns, amb un aspecte bestial se li havia posat al davant i ell, amb un cop d'espasa, li havia llevat la vida. Una espantosa sensació d'angoixa el va envair i no el va abandonar fins al dia següent, que es va dedicar a defendre una porció de muralla atacada per homes que muntaven per una escala. Allí va matar cinc més i, durant mig mes, no va conèixer res més que mort.

Als dotze dies de l'entrada de l'exèrcit aliat, les provisions començaven a escassejar. La gent va començar a furtar i a assassinar per menjar i la ciutat es va convertir en un caos. La situació era tan insostenible que, Enboraj, cap de la defensa, va decidir treure tots els efectius i enfrontar-se a l'enemic en camp obert.

El tretzé dia de l'arribada de Darm a la ciutat, les portes es tornaren a obrir, però aquesta vegada amb l'exèrcit defensor al darrere. L'exèrcit estava compost per infanteria i llancers. Al capdavant anava Enboraj amb un casc que li tapava la cara i enarborant les dues espases. Als seus flancs estaven Gareth, amb una destral petita a una mà i una espasa curta a l'altra, i Darm amb una espasa a l'esquerra i una daga a la dreta. Als merlets de la muralla hi havia un munt d'arquers preparats per a disparar a la senyal del governador. L'exèrcit de l'enemic es va col·locar en posició ofensiva i va carregar. El xoc va ser estrepitós ja que els cavalls de l'enemic van tupar amb les fletxes dels arquers i les llances situades convenientment en filera. Quan la segona càrrega, ara d'infanteria, va atacar, la formació dels de Minafoc havia canviat, formant una muralla d'escuts. Els malvats van xocar contra els escuts de l'exèrcit defensiu i una pluja de fletxes els va caure al damunt. Aleshores, la resta de guerrers del bàndol Alfäkyn va atacar. Van anar saltant amb ajuda per damunt de la muralla d'escuts i van atacar l'enemic. La muralla d'escuts es dissolgué i els soldats que la composaven també s'afegiren a la lluita. Va ser una batalla acarnissada i cruenta, que es va cobrar moltes vides tant d'un bàndol com de l'altre però finalment van guanyar els defensors. Els de Retag van fugir cames ajudeu-me i van descompondre l'exèrcit. Un tal Jojen, que comandava l'atac va caure sota l'espasa de Gareth. Darm va acabar tan esgotat que, quan va tornar a la ciutat i es va deixar caure a un llit, no es va despertar en dos dies.

Quan s'alçà, va anar a buscar a Enboraj i el va trobar a un llit baix un munt de metges. Estava malferit i una bena li cobria la cama. La batalla l'havia separat de Darm i Gareth i per això ells no van vore com una sageta enverinada va volar directament a la cama del general. El verí, que es creia era de serp, no deixava que les ferides cicatritzaren, de forma que la ferida no tancava. La pèrdua de sang el feia delirar encara que de vegades tenia moments de lucidesa. Quan Darm va entrar, tenia un.

-Deixeu-me! -els va dir als metges-. He de parlar amb aquest noi. Vaig veure com vas lluitar ahir. Uns grans arcs amb l'espasa, tal i com et vaig dir.

-Gràcies Mestre -va replicar Darm-. He tingut un bon instructor.

-Oh, no m'afalaguis -va respondre el vell, que estava pàl·lid com un mort-. Ara per ara no podria fer res per tu, simplement per l'olor sé que em moro.

-Mestre aquestos són els millors metges de la ciutat -va dir Darm amb una mirada trista-. Segur que poden fer alguna cosa per vos.

-Si, cert -va dir Enboraj amb un somriure-. Poden retardar el meu dia final. Però això no canvia que ja sóc mort -de sobte una mirada absent li va il·luminar el rostre-. Andror, ets tu? -va dir amb un murmuri.

-Porta tota la nit així -va dir Gareth, que havia observat tota la conversació entre les ombres-. Els metges diuen que no li queda molt. Ho sento -va afegir girant-se quan ja estava al llindar de la porta. I va marxar.

Darm va estar-se amb el veterà fins que el van desallotjar de l'habitació. Al dia següent el van enterrar al cementiri de la ciutat. Havia mort de matinada, mentre tots exceptuant els metges dormien. Aquell dia Darm va decidir que tornaria a Torcau.