Capítol 11

De la partida de Darm i la seua arribada a Djou

El dia següent, els dos joves es van acomiadar, no abans de prometre's un retrobament. Darm va prendre el camí reial per anar cap a Torcau. Marwen es va quedar a arreplegar les seves coses. Al cap d'un dia, marxaria ella també cap a Filerd, la capital del regne de Rhaygow. Darm va començar el camí, baixant la lloma en que se situava la vall de la Capital.

El camí va ser dur ja que no duia cavall però al cinqué dia després d'haver partit, va arribar a Djou, una vila situada al damunt del riu Koplos, és a dir que una part de la ciutat se situava al sud del riu Koplos i l'altra, es trobava al nord d'aquest mateix riu. Per a travessar d'un dels costats de la ciutat a l'altre, es necessitava pagar un peatge i un barquer (allí aquest ofici donava molt de prestigi) et transportava a l'altra riba del riu. Djou tenia tendència a un creixement diagonal, ja que al sud-est de la ciutat es trobava el riu Djou Meridional i a la part nord-oest, se situava el riu Djou meridional. Des de la seua fundació, a l'any 756 de l'Era de Fosca, molts assassins havien intentat conquerir-la per la seua estratègica posició i la seua riquesa però l'estratègia que el general Djou va usar en aquest mateix indret abans de la seua fundació, encara funcionava. Els vilatans escoltaven les campanes i, ràpidament anaven a la riba del riu on no atacaven. Quan va arribar Darm, les campanes sonaven. Va entrar a la ciutat amb l'espasa desembeinada i va córrer a la muralla que donava als molls. Els bàrbars havien construït barcasses i estaven creuant el riu baix la incessant pluja de fletxes. Quan els malvats van desembarcar, Darm va vore com els pocs soldats que quedaven a la ciutat, preparaven les piques i els clotells. Fou aleshores quan el nostre protagonista va anar cap a ells i va dir:

-Qui és el que us comanda?

-Jo -va respondre un home amb cabells de color palla i arrugues a la cara-. Per què ho preguntes?

-Per saber a qui tinc que posar en servei la meua espasa -va respondre Darm fent una giravolta amb l'espasa.

-Vaja, un novell que vol morir -va riure un dels soldats amb menyspreu.

-Calleu! -va dir el comandant girant-se cap als seus homes amb una mirada que destil·lava ira-. Totes les espases que tinguem al nostre favor seran benvingudes -després es va adreçar al jove i li va dir-. Veig que portes una cota de malla. Agafa una pica i segueix-nos.

Els vint homes que conformaven la meitat de la guàrdia de la ciutat (la resta de la guàrdia estava defensant el moll occidental9 i Darm, van baixar al port més apropat al Djou meridional. El comandant va ordenar l'alto quan estaven a punt de sobrepassar les muralles per atacar l'enemic.

-Recordeu -va dir als seus homes-, ataqueu, acoltelleu i mateu. No vacil·leu, ja que ells no tindran pietat per vosaltres. Quan entrem en batalla, apropeu-vos al mur. El gremi de caçadors ha promés que dispararia.

Tot just havia dit aquestes paraules, el guerrer va eixir disparat cap al front d'enemics. La resta d'homes, incloent-hi a Darm, el van seguir. Abans que els bàrbars reagruparen les seues files, que les conformaven uns quaranta homes, deu havien caigut del seu bàndol, mentre que dels defensors no havia caigut ni un. Malgrat tot, l'escomesa que van fer quan es van reorganitzar, va ser brutal. Cinc guerrers van caure, víctimes de les simitarres dels del nord. set més van caure després que se'ls trencaren les files. Un altre va quedar aïllat i va morir també. Els set defensors que restaven es van apropar, esquena amb esquena i van llençar les piques a mode de javelina i van desembeinar els clotells. Van apropar-se al mur entre els cadàvers i els enemics. Aleshores, quan tot semblava perdut, els caçadors van eixir d'entre els merlets, amb les sagetes encaixades i van disparar. La pluja de fletxes va dissipar les forces atacants i aleshores, la infanteria va carregar. En pocs instants, no quedava cap roder. Darm, després de liquidar a nou homes amb Northembur, l'espasa del seu pare i que els enemics anomenaven la Destructora del Nord, va establir un duel amb el líder de l'atac. Va esquivar el primer atac de la destral enemiga i va parar el segon colp. Un cop d'escut el va tombar però ràpidament es va apartar del colp de destral que anava en direcció al seu cap. Amb un destre moviment es va alçar i va col·locar-se en posició defensiva. Els homes es van agrupar al seu voltant mentre els dos contrincants pegaven voltes en cercle. Un d'ells va anar a atacar l'enemic de Darm però aquest va dir:

-No! Aquest és meu. Si em mata pots intentar-ho tu.

Aleshores el bàrbar es va moure. Va llençar tres colps seguits que haurien mort a qualsevol persona no entrenada però Darm els va esquivar tots o els va parar. Just a l'últim, Darm va vore el que havia estat esperant, el colp que indicava la càrrega d'escut. Així, es va allunyar un pas i quan el seu contrincant va carregar, l'alfäkyn va pegar una puntada al centre de l'escut amb tanta força que va trencar l'escut del seu rival. L'espasa de Darm va guspirejar i, de cop i volta el capità dels assassins jeia al terra sense vida.