Capítol 16

Que tracta sobre l'informe de l'ermità i el duel entre Thamion i Darm

La comitiva va arribar a Torcau quan el Sol estava a la part més alta del cel. El rei els esperava a la porta, muntant un enorme corser i guarnit amb la seua armadura, el cetre i la capa dels Alfäkyn. Una guarnició xicoteta de soldats l'acompanyava.

La companyia va travessar la porta i van entrar a la ciutat escortats pels soldats i sent adorats pels ciutadans de la bella ciutat. Thamion i el rei van parlar an¡madament fins que arribaren a les cel·les. Allí van deixar els presoners i van dissoldre el grup. Thamion i el rei van anar cap a la ciutadella i Darm cap a casa seva, ja que sabia que a casa d'Àrnolyn no hi hauria ningú. Aquella nit va redactar l'informe i va dormir bastant des de feia molts dies.

Quan es despertà, es prengué un bany i es vestí amb sedes a més de perfumar-se. Poc després Darm va arribar a la torre a donar l'informe de la seua missió i va topar amb un xiquet pèl-roig que s'entrenava amb l'arc. No va reconèixer de seguida Arnalyon però poc després s'adonà que en poc temps el noi havia canviat un munt. S'havia allargassat molt i s'havia aprimat. Els músculs se li havien desenvolupat i un fi borrissol li cobria la part superior del llavi. Els seus cabells eren ara més llargs i vestia les robes dels iniciats de l'escola Alfäkyn.

Com anava dient, Darm no va reconèixer al jove però quan el pèl-roig el va veure, va deixar l'arc i va anar cap on era l'Alfäkyn.

-Darm -el va saludar amb una lleugera inclinació de cap-. Com estas?

-Arnalyon? -va dir Darm-. Ets tu?

-És clar -va respondre el noi amb un somriure-. Que no m'havies reconegut?

-Francament no. Però és que mira't. Estàs enorme.

-Gràcies.

-Quina edat tens? -va preguntar un Darm clarament astorat.

-Acabe de complir els onze anys.

-Bé, m'esperen en un altre lloc. Aquesta nit, si pots, vine a veure'm.

-Serà un plaer.

Darm va continuar el seu camí i Arnalyon va agafar l'arc.

Just quan va deixar l'informe es va tupar amb el marqués Farenkar, el pare de Gareth, a qui Darm només coneixia de vista ja que havia anat des de Port Verd guiant les tropes que oferia al rei. L'home tenia els cabells blancs i curts i una barba llarga amb les puntes, tant del bigot com de la barba cargolades. Els ulls blaus semblaven dos pous foscos i les arrugues que li corrugaven el front, li donaven un aspecte sever i dirigent. Segons deien, era un gran navegant, fins i tot d'entre els mavulians. Era fins llavors l'únic capità que havia traspassat amb el seu vaixell la barrera d'esculls del regne de Retag i n'havia sortit amb vida.

-Tu deus ser Darm -va dir el llop de mar amb una veu greu i ronca.

-Sí, senyor -va dir Darm fent una petita reverència.

-El rei m'ha dit que t'informés sobre que vagis vestit per al combat però sense armes a la ciutadella. T'hi esperarà a la tarda.

Quan el jove va arribar a la sala del tron, amb una cota de malla i una armilla de cuir va trobar-se el rei i Thamion. El rei seia al fons de la sala, damunt un tron al qual s'accedia per unes escales. El tron era de marbre tallat amb decoracions d'or i plata i amb un parell de cadires al seu voltant. Thamion, que vestia un jaquetó marró i unes sabates sahaèlides, còmodes per a un combat interior, s'estava de peu a la base del tron. Darm va avançar entre les armadures i els estendards cap a Thamion i el rei va girar-se cap a Darm, que encara lluïa la barba incipient que li havia començat a eixir durant el viatge.

Thamion per la seva banda va avançar cap a Darm i va dir-li:

-Jo, Thamion, duc de Torcau, Senyor del Gual i Lord conseller del rei et repte a un duel.

Dit això va agafar dues espases esmussades que tenia a la vora i li va llençar una a Darm. Aquest va tenir el temps just d'agafar-la abans que Thamion no li descarregués un colp al muscle. Darm va fer una finta i va esquivar-lo. Llavors va llençar una estocada directa al ventre de Thamion però aquest va desviar-lo amb una facilitat nata. Aprofitant que Darm estava desequilibrat, va llençar un seguit de colps que Darm va parar a dures penes. Mentre intercanviaven colps, Darm es va adonar que Thamion lluitava amb la mà esquerra i no amb la dreta, que era la seua mà natural. Va desviar l'últim tall i va llençar-se contra el duc. El seguit de colps que van intercanviar va ser molt ràpid, tant que fins i tot Darm no veia cap on es movia i es donava a la seua intuïció. Thamion aprofitava aquestos lapsus per llençar-li talls que, tot i desviar-los, Darm no podia parar i inevitablement acabaven tocant-li la cota de malla. Passats uns minuts d'ença el combat havia començat, el rei va ordenar que paressin. Darm va acabar esbufegant i sense treure de vista el seu contrincant i Thamion, que quasi no s'havia despentinat, va llençar-li l'espasa i va girar-se per dir-li al rei:

-Com pot comprovar, l'estat tècnic dels nostres Alfäkyn, no és el més favorable. És més, és deficient. Hauríem de canviar els nostres mestres o el mètode d'ensenyament, encara que jo crec que no és el mètode el que falla sinó els professors.

-No penso canviar els professors -va respondre el seu senyor-. Farenkar és un gran mestre i Àrnolyn ha demostrat en nombroses ocasions ser digne d'aquest honor.

-Llavors deixeu-me entrenar-los a mi. Sabeu que sóc la millor espasa del regne i sabeu que sóc capaç de formar grans guerrers.

-Ja et vaig dir que no -va respondre el vell-. I quina mena de rei seria si no complira les meues promeses?

Llavors Thamion va eixir de l'estança carregat d'ira.

-No se si he fet bé de nombrar-lo duc i conseller -va dir el rei seient pesadament al tron i amb una cara de cansament com no li havia vist mai Darm, que oblidava l'edat que tenia el vell jovial i actiu-. Dia rere dia m'assetja amb consells que rebutge per la seva temeritat. Si fos el meu antecessor, l'hi hauria pres el càrrec de conseller i li hauria donat a un altre més capacitat, com Farenkar o Gareth.

-I per què no ho fa? -va dir Darm amb veu innocent.

-No et cau molt bé, oi? -va dir el vell arquejant una cella-. Però no, no puc fer-ho. Quina mena de rei seria si depositara la meua confiança en un home i acte seguit la retirara?

-Un rei savi -va respondre el jove.

El vell rei va mirar Darm amb ulls brillants i plens de curiositat. Va alçar-se i va dir amb veu profunda:

-No estem ací per discutir sobre qui deposite la meua confiança i sobre qui no. Estem ací per parlar sobre el teu informe.

-Ja l'ha llegit? -va dir el noi mirant bocabadat al seu senyor.

-No -va respondre el vell que havia baixat del tron-, tan sols l'he llegit per damunt i n'he vist uns quants trets característics. Pel que he llegit, et vas topar amb una Filla del Bosc i amb un ermità que et va derrotar. Parla'm d'aquest ermità.

-Era un vell de barba serrada i canosa però inconfusiblement negra. Tenia els ulls verds, semblants als meus i un nas aguilenc. Va usar un bastó contra mi encara que tenia una espasa. Amb uns quants moviments destres em va derrotar com si fos un principiant. Va ser més humiliant fins i tot que Thamion ara mateix.

-Digue'm, et vas fixar en la seua espasa? -va preguntar el rei visiblement interessat.

-Sí -va respondre Darm-. Era de la llargària si fa no fa de Northambur, amb una beina de cuir i un mànec del mateix material.

-Podria ser... -va començar el rei.

-Què sabeu qui és, senyor?

-No ho sé. Pot ser sí, pot ser no. Fa molt temps vaig conèixer un home que s'assembla a qui tu dius però aquest home fa molt que va morir.

-Llavors, podria ser el seu amic?

-No és el meu amic -va dir el rei, tallant-. Deixa'm rumiar-hi. Quan sàpia alguna cosa més t'avisaré. Ara marxa.

Darm va eixir de l'estança i es dirigí cap a casa seva. Mentre recorria els carrers va tupar-se amb uns quants coneguts però no eren qui buscava. Va preguntar i li van dir que havia marxat feia poc a cavall cap a fora de la ciutat. Va agafar un cavall dels estables Alfäkyn (públics per a tots els membres de l'ordre) i va eixir al galop buscant a Thamion.

El va trobar en un replec amagat del camí cap a Sihllop. Menjava una poma, assegut al terra amb el cavall pasturant al darrera. Havia establert una mena de campament i Darm va suposar que solia anar-hi. El duc el va mirar encuriosit i li va dir:

-Què hi fas aquí?

-Vinc a demanar-li un favor, senyor.

-Què tinc que puga interessar-te, noi? Tan sols sóc un arma o això és el que em sembla que tot el món pensa de mi.

-Vull que m'ensenyi.

-Que t'ensenyi? Que no has sentit el que ha dit el rei? No puc ensenyar a ningú per ordre de sa majestat.

-No té perquè saber-ho ningú.

El general el va mirar amb una mescla d'admiració i curiositat.

-Saps? Per una cosa així van expulsar l'últim Alfäkyn.

-Llavors m'entrenarà?

-Demà estigues ací al capvespre. T'ensenyaré una porta secreta per eixir del castell sense ser vist.