Capítol 5

En que es narren l' acolliment dels Alfäkyn a Darm i els fets que van ocórrer durant la seua estància a Torcau

Darm, al·lucinat, va entrar a Torcau. Al fons, es podia veure la paret de roca i, s'adonà que estava ubicada mirant cap al sud de fora que, quan era de dia, sempre es veia el Sol. Una ciutadella enorme, a la qual tan sols es podia arribar a través d'un pont llevadís que arribava fins a la muralla, s'alçava per damunt de totes les cases.

Van continuar avançant per carrers plens de gent i de guàrdies armats amb llances i espases fins que van arribar a un estable situat a un extrem de la muralla molt prop d'on es trobava una enorme torre amb un estendard d'una fulla verda. Van deixar els cavalls allí i Àrnolyn digué:

-A partir d'ací necessite que et tapes els ulls amb aquesta bena.

Darm es va posar la bena que Àrnolyn li oferia i, agafat al seu muscle per a no ensopegar, el seguí. Darm notà com l'arrossegaven durant un tros llarg de camí giravoltant per un munt de camins. Va notar que entraven en una estància on Àrnolyn conversà amb un home, encara que Darm no sentí el que digueren. Van pujar escales i van baixar-ne i van creuar passadissos fins que per fi arribaren a un lloc on Darm es va poder llevar la bena que portava als ulls.

Darm va llevar-se la bena encara que, enlluernat, no va poder distingir res. Quan va poder veure alguna cosa amb claredat, va veure que estava sent jutjat per un home d'aspecte vell i els seus consellers.

-Estàs davant del rei de Nukagur i dels seus consellers -va murmurar Àrnolyn, que era al seu costat canviat de roba, net i amb les ferides embenades-. En aquest regne, el rei es triat entre els Alfäkyn, la nostra ordre, pels Alfäkyn. És una forma de que ens degam al rei. Quan t'adrecis a ell, diga-li majestat.

Darm es va agenollar.

-Au va noi, alça't! -va dir el rei, que era el més vell i que tenia una barba llarga i blanca, amb un somriure a la cara-. No cal que t'agenollis davant un home vell -de sobte es va posar seriós-. Àrnolyn ens ha dit que ets fill de Bard Farast i que vols allistar-te a l'ordre. És cert?

-Sí, majestat -va respondre Darm alçant-se.

-Puc saber els motius d'aquesta decissió?

-Vull fer-ho perquè era la voluntat del meu pare -va respondre Darm

-I... -va convidar-lo a prosseguir el rei.

-I perquè vull venjar-me del que li van fer a ell i a tots els meus amics.

-Excel·lent -va dir el rei-. Ets sincer i busques la destrucció del nostre enemic tant com nosaltres. T'entrenarem i arribaràs a formar part del nostre exèrcit.

Àrnolyn va acompanyar a Darm al camp d'entrenament Alfäkyn, on aprendria les tècniques bèliques d'aquesta ordre, als barracons on dormiria i li presentà a Enboraj, qui seria el seu instructor. Enboraj era un home gran, amb un munt de cicatrius que li creuaven la cara. Era cec d'un ull a causa d'una ferida que li recorria des d'una cella fins a el lòbul de l'orella. Tenia una barba serrada en que ja començaven a despuntar canes. Portava un jaquetó blau qua li arribava fins als genolls baix del qual es veia un cinturó de cuir i una samarreta roja en que s'insinuava una cota de malla. Uns pantalons blancs i unes botes de cuir acabaven les seues vestidures. Una capa marró com la d'Àrnolyn li adornava els muscles, tan sols unida per a que no li caiguera per un fermall en forma de fulla verda. A la seua cintura es veien dues espases. Una era un mandoble llarg i l'altra una espasa curta.

-Aquest és Enboraj, un dels millors Alfäkyn i el teu instructor -va dir Àrnolyn-. Quan t'adrecis a ell diga-li Mestre.

-És un plaer -va dir Enboraj, somrient, mentre allergava la mà cap a Darm

-El plaer és tot meu, Mestre -va respondre Darm encaixant i després, quan Àrnolyn va haver-se'n anat-. Les classes que farem seran individuals o en grup?

-Seran de diversos alumnes, Darm -respongué Enboraj-. En ocasions farem classes particulars, però poques vegades.

-Àrnolyn té algun aprenent al seu càrrec?

-No però el seu fill és com el seu aprenent.

Van estar parlant una estona sobre el que farien a les classes i sobre els companys de Darm i, com que era ja nit tancada, Darm i Enboraj van anar a dormir.

Al dia següent van començar les classes per a Darm, unes classes que durarien un parell d'anys. Les classes eren tal i com Enboraj les havia descrites. Un munt d'alumnes sentats mirant cap a una pissarra en un espai a l'aire lliure. Les seues classes estaven situades a la part més oriental de la ciutat, en un solar que donava directament a la paret de roca. Estudiaven història, llengua, matemàtiques, biologia, música, tàctica i de batalla i tècniques de combat. Els companys de Darm anaven més avançats que ell perquè el nostre amic havia començat molt més tard que ells. Tal era el retard que, a més que feia hores extra amb Enboraj, de vegades Àrnolyn li ajudava quan tenia temps lliure. Tot i així Darm encara treia temps per a

Una nit, després d'un temps d'haver arribat Darm a la ciutat, va arribar un emissari procedent de l'oest. El missatger, que representava a la Corona de Retag, portava un missatge per al gran mestre de l'orde. Va ser allotjat aquella nit a la pròpia ciutadella, en una de les habitacions de convidats del palau del rei, malgrat les protestes dels integrants de l'ordre.

Al dia següent, Àrnolyn va presentar-se davant del rei. Va entrar a la sala del tron i va veure, com tantes altres voltes una sala circular, en el fons de la qual s'hi trobaven tres cadires, una més alta i dues més baixes. Al mig hi havia una taula amb un munt d'aparells i d'artefactes extranys.

A la cadira alta i molt ornamentada hi seia el monarca, imponent i amb posat seriós. A les altres hi seien Enboraj i una tal Olivia, una dona madura però d'una bellesa increïble, amb naixements de canes als cabells que provenia de la corona de Jorah. Els dos feien de consellers al rei. Quan va haver entrat Àrnolyn i va haver mostrat els seus respectes a tots els membres de la sala, el monarca li digué:

-Àrnolyn, tenim una missió per a tu -llavors va fer un gest amb la mà i Olivia es va alçar de la cadira on seia. La dona s'apropà a Àrnolyn i li va donar un paper.

-Segurament ja sabràs que a la frontera va haver-hi una batalla -va començar mirant pamb els seus ulls a Àrnolyn. El pèl-roig va assentir-. El meu fill, Thamion, va ser capturat en aquesta escaramussa. L'emissari que ha arribat, ens demanava el pagament del rescat del capità. A més ens oferia la rendició.

-Ja veig...-va dir Àrnolyn llegint el missatge que havia arribat i que Olivia li havia donat.

-Com pots veure el preu que demanen és desmesurat i les arques del regne no poden pagar-ho.

-Al gra -va tallar-la Àrnolyn-. Quina és la meua missió?

-Lliurar a Thamion -va respondre la general, severa-. Poc després de vèncer les defenses de la ciutat de Port Robí, Artäsk s'hi va instalar com a governant. Sabem que Thamion està intern a la presó d'aquesta ciutat però que dins de poc serà traslladat amb la resta dels supervivents de la batalla a la ciutat de Retag. Tindràs deu homes al teu servei -en vore la mala cara d'Àrnolyn, Olivia va dir-. El regne no es pot permetre el luxe d'oferir-te més homes. La majoria estan a les ciutats de Minasal i Minafoc. A més la resta d'aprenents pronte s'hi traslladarà. Jo aniré a Minasal i Enboraj a Minafoc.

-Bé -va dir Àrnolyn capcot.

-T'aconsellem que els pareu una emboscada ací -va afegir la dona mentre assenyalava un ount a un mapa que tenia proper-. Excel·lent. Ara parteix.

-Adéu missenyora -va dir Àrnolyn quan estava al llindar de la porta. La sala era buida exceptuant Olivia ja que els altres dos havien partit quan la general havia començat a parlar.

-Adéu, Àrnolyn -va dir-li aquesta-. Porta'm el meu fill amb vida.