Capítol 13

De l'atac a la nit i de la traició que va tindre lloc

El que el va despertar foren els crits. Un home armat va entrar a la seua tenda i va descarregar un colp d'espasa damunt del jove. Aquest va incorporar-se just a temps però tot i així, la simitarra va tallar-lo a l'esquena. L'assassí va tornar a alçar l'espasa però ara Darm ja estava preparat. Amb la mà esquerra va aturar la mà de l'agressor i amb la dreta va treure el punyal ocult i el va clavar al fons de les entranyes de l'enemic.

Amb dolor, es va posar el gipó i va desembeinar Northembur Quan va eixir va trobar el caos. El campament cremava i els bandolers passaven per l'espasa a tots els mercaders. Els mercenaris es defensaven com podien però la majoria fugien cap a les muntanyes. Un home armat amb una destral va anar contra ell però el jove es va desfer d'ell de seguida. Darm va córrer entre les tendes buscant el seu cavall però tres enemics li isqueren al davant. El primer va descarregar la massa damunt el noi però Darm la va esquivar i va clavar l'espasa al clatell de l'home. Només havia matat el primer, el segon es va abraonar damunt d'ell amb l'espasa desembeinada i l'escut preparat. Amb un colp, Darm va tallar la mà de l'home que brandava l'espasa i amb un tall elegant, va posar fi a la seua vida. L'ultim estava armat amb una llança. Va intentar travessar-lo a l'altura del melic però Darm va desviar la punta. Aleshores es va apropar però el bandoler, va colpejar amb l'extrem sense punta de la llança a Darm en la cara. Aquest va intentar alçar-se però l'assassí va carregar contra ell. Va rodar per terra per esquivar la llança i va alçar-se. Darm va esquivar-la llança, que li anava de dret a la cara, i va agafar-la. El roder

tenia una cara que reflectia el pànic quan va morir.

Darm va arribar al lloc on hi havia les muntures però algú les havia foragitat. El jove va deixar anar una maledicció i va anar al centre del campament, on es desenvolupava l'escaramussa. Northembur va tastar sang tres vegades més abans no va poder reunir-se amb els seus mercenaris. A partir de llavors va lluitar sense parar. El cansament i un tot de ferides el castigaven sense compassió i semblava que els enemics no paraven d'arribar. Finalment només quedava ell, dels mercenaris. Els roders van descriure un cercle al voltant del noi i una figura muntada a cavall va entrar en escena. El desconegut portava armadura i un elm amb forma d'ós que li tapava tota la cara. Al centre del plastró, hi duia la marca d'una mà de color negre i a la mà, portava una destral de ferro amb una punta de llança a l'altre extrem, ensangonades ambdues parts. Davant d'aquesta visió, Darm no es va acovardir sinó que es va encoratjar amb ganes de venjança. Yöden va baixar del cavall i va apropar-se a Darm.

-Darm -va dir amb la veu enrogallada a causa de l'elm-. Un dels últims de la nissaga dels Farast. Veig que ets tan bon guerrer com deien.

-Vine a comprovar-ho per tu mateix – a Darm aquella veu li sonava vagament coneguda.

El cavaller va riure.

-Tens un gran grup de guerrers al teu voltant i tot i així no t'acovardeixes -va contestar.

-No tinc perquè tindre por de tu, maleït assassí repugnant -va replicar amb veu orgullosa Darm.

Yöden es va mosquejar davant d'aquelles paraules.

-Saps perquè vull exterminar-vos? -va dir l'home mentre es girava d'esquenes a Darm amb l'arma embeinada a l'esquena-. El teu avi va penjar el meu pare dels merlets de Port Robí quan vaig anar a assetjar-la, abans que tu nasqueres. Així que no em parles d'assassinat!

-Tu vas matar el meu pare -va replicar Darm carregat de fúria.

-Cert però el meu honor m'obligava! Vaig jurar que mataria tots els de la teua nissaga! -a Darm cada vegada li resultava més familiar aquella veu-. A més, no tinc perquè donar-te explicacions. Ara prepara't per morir -va finalitzar l'home desembeinant la seua peculiar arma i avançant cap a Darm.

-Espera! -va dir Darm en un últim recurs-. Abans de morir vull veure't la cara.

L'home va riure i va treure's el terrible casc. Aleshores Darm es va tornar blanc.

-Maleït brivall fastigós! -va dir-. Sabia que no tenia que confiar en tu!

-I no erraves -va dir qui havia sigut Sahid.

-Així, has matat els guàrdies. Per això us ha sigut tan fàcil entrar al campament!

-Sí -va dir Yöden-. Ho sento.

Aleshores, sense previ avís va atacar a Darm. El jove va esquivar la punta de llança i va atacar, però, cansat com estava i sagnant per una dotzena de ferides, ho va fer amb lentitud. El fals joglar va aturar el cop amb el mànec de ferro i va clavar una puntada a Darm en l'estómac. El jove va retrocedir, panteixant. Yöden va tornar a atacar aquesta vegada pel costat amb destral. Darm va ajupir-se just abans que el tall de la destral passara per on havia esta el seu cap. L'alfäkyn va acoltellar l'home usant la seva espasa però el retaguenc va fer una volta sobre si mateix i va descarregar un colp sobre el jove. Darm va esquivar-lo i va desplaçar-se cap a la dreta, rodolant pel terra. Yöden va usar la punta de l'arma mentre el jove rodolava però ell, va alçar la mà, instintivament.

Darm va notar un dolor lacerant allà on la punta de llança li havia perforat la mà dreta. Estava agenollat i Northembur li va caure. Yöden va clavar un colp de peu a l'alfäkyn en plena cara, atordint-lo. El jove va esperar la seua mort, mig atordit al terra. A partir de llavors no hauria sabut dir que passava. Després recordava una càrrega de cavalleria i com Yöden muntava al seu cavall. Llavors va perdre el coneixement.