Capítol 3

En que es conta l'aventura al gual i la discussió que tingué Darm amb l'hostaler

Dos dies més tard d'haver eixit de Vilaforca, els dos companys van arribar al gual del riu Koplos. Darm s'adonà que el riu era profund, malgrat que fos un gual, i que la corrent era forta, de manera que va manifestar a Àrnolyn la seua oposició de passar el riu per allí.

-És total i absolutament necessari passar per aquest gual? -va dir-li-. No podríem passar per un pont o alguna cosa semblant?

-Sí, es clar... -va respondre Àrnolyn- ...si vols fer més de cent quilòmetres cap a l'oest o més del doble cap a l'est, però em sembla que no t'ho estimaries gaire perquè prop del pont que tenim a l'oest va tenir-hi lloc la Batalla del Meandre i a l'oest es troba la Corona de Jorah, on segurament et demanarien peatge per a passar.

-Però és que...-va començar Darm.

-No hi ha «és que» que valga -va tallar-lo Àrnolyn-. Au va, si no és tan difícil creuar. El corrent no és tan fort com sembla. Jo he passat centenars de vegades -i acte seguit va creuar el riu amb l'aigua que li arribava fins a la cintura, mirant que no se li banyara ni l'arc ni les fletxes-. Veus? -va mig cridar-li a Darm quan va haver creuat-. No és tan difícil.

Darm s'armà de valor, es muntà la motxilla el més amunt que podia perquè no se li banyara i va creuar el riu. Només haver entrat, s'adonà de que Àrnolyn li havia mentit. El corrent era tan fort que podia haver-se endut un home malalt o vell com si fos una branqueta. A un home jove era més difícil, però en aqueixa època de l'any, el riu portava més cabdal que de costum així que el corrent era més fort. Darm va mig enterrar una de les seues botes en el flonjo terra del llit del riu i va fer la primera passa. L'aigua li arribà fins al genoll quan féu la segon passa. Així, espai, molt més espai de com Àrnolyn ho havia fet, Darm arribà fins a l'altra riba del riu. En un moment donat, ensopegà i el riu quasi se l'emportà cap avall però aconseguí redreçar-se i va continuar. Les dues últimes passes van ser desesperades i, quan aconseguí arribar a l'altra riba, es llençà a terra, mig rient, mig plorant per l'esforç. Àrnolyn també reia.

Tres dies després de traspassar el gual, els dos amics van arribar a Sihllop, una pròspera ciutat que es trobava a un dia de camí a galop de Torcau, la capital del Regne de Nukagur. A diferència de Vilaforca, Sihllop estava plena de vida. Hi havia comerços en cada cantó i artistes en cada carrer. Darm es preguntà com era possible que en temps de guerra, els habitants de Sihllop pogueren estar tan alegres i quan li formulà la pregunta a Àrnolyn, aquest li respongué:

-Se senten protegits. Ningú mai ha aconseguit traspassar les seues muralles a la força. Fixa't en les teulades. Veus que tenen altures diferents? És per a que, des de qualsevol teulada, es puga disparar a les dels voltants i al carrer. I, de totes maneres, si els assetjaren, estan segurs de que els guerrers de Torcau els tirarien un cop de mà. Per cert, tinc uns assumptes que fer...

-Quins assumptes? -preguntà Darm, intrigat.

-Comprar fletxes i coses així -va respondre Àrnolyn visiblement irritat-. Ara, però, no m'interrompis. Com anava dient tinc que anar a fer unes coses, així que ves a l'hostal "El Lleó Gris" i reserva dues habitacions mitjanes. Ves amb compte i no et gastes els diners en alguna cosa sense sentit -va concloure mentre li allargava una bossa plena de monedes.

Darm va agafar la bossa i es van separar. Quan va arribar a la fonda, tal i com Àrnolyn li havia advertit, l'hostaler, un home brut i gras amb una pinta ben desagradable, va intentar estafar-lo, però gràcies a l'advertència d'Àrnolyn, Darm no es va deixar enganyar. La cosa va anar ben bé així. 
Darm es va col·locar a la cua dels clients, que eren ben pocs, i va anar fixant-se en tot el que tenia a voltant. La fonda no era gran cosa. És més, era un niu de brutícia i els clients eren gent estrafolària o perillosa. Quan li tocà al client del davant, Darm parà l'orella i sentí això:

-Una habitació mitjana, Joe.

-Amb llit únic o compartit, Henry?

-Únic Joe. Hui no em trobe massa bé.

-Ressaca, eh? Normal després del que vas beure ahir a la nit. Seran díhuit amb cinquanta.

-Ací tens, amic.

-Gràcies!

El tal Henry es va apartar per donar entrada a Darm.

-En què et puc servir noi? -va preguntar l'amo de la fonda amb un somriure. Darm s'adonà que li faltaven tres dents i que tenia una altra corcada.

-Dues habitacions mitjanes individuals, si us plau.

-Individuals, eh? Qui és el teu acompanyant... la núvia, potser?

-A vostè li és ben igual.

-Ei tranquil noi, que si no t'estàs tranquil t'hauré de treure de la fonda. Seran quaranta-tres amb cinquanta.

-Disculpe, sap sumar? -va dir Darm amb un somriure a la boca.

-Perdone?

-Que si sap sumar bon home -va tornar a dir Darm-. Perquè hi ha dues opcions, sap? O està intentant estafar-me o simplement no sap sumar -va afegir mentre desembeinava tres dits d'espasa-. He vist perfectament com al cavaller que hi havia al davant meu li ha cobrat díhuit amb cinquanta Justos, el doble del qual són trenta-set Justos.

-D'acord, d'acord. -va dir l'amo del local atemorit-. Pague'm això que ha dit.

-Ah, i deixe'm dir-li que si torna a intentar enganyar-me, difondré el rumor de què en aquesta fonda enganyen a la gent i vostè s'arruïnarà. Ha quedat clar? -digué Darm mentre recollia les tornes.

L'hostaler assentí i Darm s'encaminà cap a una de les taules buides, després de demanar una cervesa.