Capítol 6

En què es narren la missió d'Àrnolyn i l'arribada a Minafoc

Quan Darm el va veure, estava ensellant el cavall. Tenia cara de preocupació i els cabells li brillaven com un enorme robí. Un xiquet d'uns deu anys l'acompanyava.

-On vas? -va preguntar Darm.

-Una missió -va respondre-li Àrnolyn-. Per cert, vull presentar-te Arnalyon. És el meu fill i també el meu orgull. T'agrairia que t'ocupares d'ell mentre jo no estic.

-Es clar -va contestar Darm i, més tard amb veu baixa-. On és la seua mare?

-Va partir fa temps -va respondre Àrnolyn-. No l'he tornat a veure.

Al migdia, Àrnolyn va partir encaputxat amb la mateixa capa de viatge que Darm li havia vist quan es conegueren i muntant a Salcolm. Una comitiva de deu homes amb capes verdes el seguia a peu. «Exploradors» va pensar Darm mentre s'enduia a Arnalyon a la casa que havia llogat. No era molt gran però si confortable i, amb la paga d'aprenent d'Alfäkyn no podia pagar res millor.

Ben aviat va resultar que la companyia del noi resultava agradable i simpàtica. El xiquet tenia els cabells rojos com el seu pare i una brillantor a la mirada que deixava clar que era fill de son pare. Malgrat tot tenia un nas i un somriure molt diferent als d'Àrnolyn. Darm passava tant temps com podia amb ell i es feren amics de seguida. Darm li explicava el que havia aprés a l'escola Alfäkyn i Arnalyon li explicava el que hi havia de nou a la ciutat i els rumors sobre alguna gent. Es feren inseparables, com germans.

Van passar un parell de mesos abans que tingueren notícies d'Àrnolyn. Una carta duta des de Minafoc va confirmar que seguia amb vida. L'emboscada havia sigut satisfactòria, tenint només una pèrdua, el governador capturat, mort pel rebot d'una fletxa a l'escut d'un enemic. Àrnolyn i els seus homes van alliberar als presoners, que estaven mig morts i els van conduir per camins intricats fins a Minafoc. Prompte emprendrien camí cap a Torcau.

Quan reberen aquesta notícia, Darm i Arnalyon s'alegraren molt, sobretot el petit ja que, encara que apreciava molt a Darm, ningú era com el seu pare.

Aquella setmana avisaren a Darm a anar a la torre dels Alfäkyn. Va entrar, juntament amb els tres altres millors alumnes a una sala il·luminada tan sols per antorxes. Al centre s'hi trobaven Enboraj, Olívia i el rei. Darm, Andrea, Minerva i Gareth van agenollar-se, postrant-se davant dels tres grans senyors.

-Els quatre heu demostrat ser dignes de portar la capa dels Alfäkyn -va començar Enboraj, els alumnes del qual eren Andrea i Darm.

-Per tant hem decidit donar-vos les capes dels Alfäkyn -va concloure Olívia, mestra de Gareth i Minerva.

-Pel teu valor, t'atorgue la capa Alfäkyn, Gareth fill de Farenkar -va dir el rei posant una capa als muscles del del sud.

-Per a tu Minerva, filla de Misènia, i premiant la teua habilitat, t'atorgue la capa dels Alfäkyn -va dir mentre cordava el fermall de fulla al voltant del coll de la noia.
 -Per la teua astúcia, t'atorgue la capa Alfäkyn, Andrea filla de Joana -va dir posant una capa marró als muscles de la rossa.

-Finalment per a tu Darm, fill de Bard, i premiant el teu esforç, t'adjudique la capa Alfäkyn -aleshores es va adreçar a tots i va dir-. A continuació, els vostres mestres us adjudicaran les vostres missions.

Enboraj va emportar-se a Darm i a Andrea a un compartiment a la vora i els va donar la seua primera missió: anar a Minafoc amb ell i un petit exèrcit a dirigir la defensa de la ciutat.

Aquella nit va arribar la comitiva d'Àrnolyn. Ell estava ple d'arrapades i ferides poc profundes però, a part d'això, estava bé. El seu fill li va embenar i curar les ferides i, durant el sopar, Darm, que s'hi va quedar, els va contar les noves. Arnalyon s'hi va alegrar molt però el seu pare li va dir molt seriós:

-Ves amb compte. La primera missió és en la que més novells moren.

El matí següent, Darm va marxar a lloms de Findawey amb el que quedava d'exèrcit a Torcau. El comandaven Olívia i Enboraj. Un parell de dies més tard, l'exèrcit es dividia en dues parts: una anava amb Enboraj cap a Minafoc i, l'altra, anava amb Olívia cap a Minasal. Darm, amb l'espasa penjant-li del maluc, va anar amb Enboraj.