L'atac
Darm,
un jove d'uns dèsset anys amb els cabells bruns i els ulls verds, va
córrer cap a l'aldea. Estava comprant a les runes de Nanai, on
normalment establien el mercat els comerciants sahaèlids, quan va
albirar el fum.
Darm
corregué amb totes les seves energies però tot i així va arribar
massa tard. Els roders ja havien destruït Vilaguaita i havien fugit.
Darm es va agenollar desolat. En aquella població, al bell mig del
bosc Aderjamen vivia la seva família. Ara, les runes carbonitzades
se situaven al voltant del que havien sigut les cases d'aquella
població. Una pila de cadàvers se situava a la plaça central.
Enmig d'aquest horror Darm plorava. Plorava pels seus amics i per la
seva família però també plorava per aquella gent que no coneixia i
per la ignorància del perquè ho havien fet. De sobte, va sentir una
veu que el cridava. El xic va seguir la veu fins a les runes
fumejants d'una de les cases. Amb les llàgrimes als ulls, Darm va
entrar en la seva casa i va veure son pare, Bard, ferit d'arma
blanca amb la seua muller al costat, ja morta.
Va
agenollar-se al seu costat ràpidament i li agafà la mà.
-Tranquil,
pare, us posareu bé- somicava.
-No
em menteixis fill. Sé perfectament que estic morint- va dir-li el
seu progenitor.
-No,
no permetré que mori, pare- digué Darm eixugant-se les llàgrimes
dels ulls.
-Hi
ha moltes coses que no saps de mi,- va prosseguir Bard esbufegant-
però ara no tinc temps suficient per explicar-t'ho tot. Tan sols vull
que vages al nord, sempre al nord, fins que arribes a les muntanyes.
Allí viuen els membres d'una antiga ordre.
-Vós
m'hi acompanyareu.
-Quan
arribes mostra'ls aquesta espasa- va dir oferint-li la pròpia- ells
et cuidaran.
-No
pare, vós sereu qui m'hi durà!
-Adéu-
va dir Bard amb un murmuri acariciant-li la galta.
I
amb aquestes paraules, Bard Farast Fill de Fark Farast, va exhalar el
seu últim alé. Darm va vagar el que restava de dia per les runes de
la vila amb tristesa al cor i llàgrimes als ulls i va enterrar al
seu pare
Al
dia següent, la pena s'havia convertit en ànsies de venjança.
Olee
ResponElimina