Capítol 1

En que es tracten els esdeveniments que van ocórrer a la nit i sobre el guerrer de les ombres

Darm va eixir del poble pel carrer que duia al nord, tal i com el seu pare li havia indicat però abans de marxar va agafar tot el que va trobar de menjar per a llargs viatges, com ara fruits secs o carn salada.

El camí, que era més aviat una senda en la qual es trobaven amuntegades multitud de falgueres, el va conduir dos dies més tard fins a un riu, on va beure aigua i va reomplir la seua cantimplora. Fins aleshores havia acampat per la nit fora del camí i, encara que no aconseguia dormir, havia posat trampes, tal i com el seu pare li havia ensenyat quan va aprendre a caçar, al voltant de la tenda.

El quart dia de viatge, Darm es va confiar. Va acampar a una clariana situada prop del camí però, tot i així, va decidir posar trampes per sentir-se més segur.

A mitja nit, es va sentir un crit. Darm, endormiscat, va córrer a agafar la seua espasa i va dirigir-se a l'entrada de la tenda. Allí, un calfred el va recórrer. Un roder tenia un turmell travessat per un ganivet que havia posat a mode de trampa però dos més avançaven contra ell espasa en mà. El roder amb el turmell travessat va dir:

-Jack, Poe, ajudeu-me a treure'm això d'ací.

-O sí, de seguida -va respondre el més avançat-. Quan hàgim acabat amb aquest desgraciat.

Darm va desembeinar la seua espasa encara que la situació era desesperada i ho sabia. Els dos roders del davant s'acostaven amb les armes preparades per a l'acció i el del darrere s'havia aconseguit alliberar de la trampa i, coixejant, s'apropava amb les armes desembeinades

-No us apropeu -va dir apuntant-los amb l'arma-. Us ho adverteixo.

-O què? -digué el malvat més avançat.

-Ens punxaràs amb aquesta punxeta teua? -va dir el segon.

Els tres van riure.

-No, però jo si que us faré mal -va respondre una veu des de la espessor.

De sobte, tres fletxes consecutives van sorgir de les ombres. Dues van espetegar directament als dos primers roders, que van morir a l'acte però l'última, que va pegar entre les costelles a l'últim roder, no el va matar. Aquest roder va caure a terra i esbufegant va anar cap a la seua simitarra però un home encaputxat, amb una daga a la mà va evitar-ho. El malvat va recular, espantat.

-Per favor, no em mateu -suplicava-. Tingueu clemència.

-Tindre la mateixa clemència que vos vau tenir dels habitants a Vilaguaita -va dir el desconegut i amb el punyal li va tallar la gargamella.

Darm es va desmaiar.

Quan es despertà, es va trobar davall d'unes mantes de pells d'ovella. Es va incorporar ràpidament i es va adonar de que tenia l'espasa a mà. Va agafar-la i se la col·locà al maluc. Va eixir de la tenda i va vore a un home pèl-roig, vestit tot de verd rostint un conill. Darm va desembeinar l'espasa.

-Qui ets? -va dir-. On som?

-Després de veure el que vaig fer ahir als teus atacants, encara tens ganes de gresca? -digué el pèl-roig. Darm embeinà l'espasa-. Això està millor. Digues, qui ets? D'on véns?

-Sóc Darm i vinc de Vilaguaita -va respondre aquest-. Supose que vas veure el que li van fer al meu poble.

-Sí, una massacre.

-Ara ja he respost a les teues preguntes -va dir Darm-, respon tu a les meues.

-Sóc Àrnolyn, fill d'Andror i vinc de Torcau -va respondre l'al·ludit-. Perquè ets aquí Darm, cap on et dirigeixes?

-Vaig cap al nord -respongué el jove-. El meu pare, abans de morir em va dir que busqués una antiga ordre i els donés això -va dir mentre mostrava l'espasa.

-Puc veure-la? -va dir Àrnolyn-. Vaja una bona espasa. Feta d'acer sahaèlid, el millor. Era del teu pare dius? Si és qui crec que és, el vaig conèixer.

-Sou membre d'aquesta ordre secreta?

-Sí. I ell també ho era. Era Bard Farast, oi Darm? Un bon guerrer sense dubte. Vaig vore la tomba a les runes.

-Vas cap a la ciutat d'aquesta ordre?

-Sí -va dir l'arquer-. Em dirigeixo cap a Torcau. Si vols, t'hi puc acompanyar.

Després de menjar el conill que Àrnolyn havia cuinat, van anar cap al nord. Durant el transcurs del viatge, Darm va descobrir moltes coses, com ara que els atacants de la nit anterior a Darm eren renegats i que no duien res de botí al damunt, o de qui era l'assassí del seu pare.

-El seu nom és Yöden i és el guerrer més poderós de la corona de Retag -va dir Àrnolyn-. Cinc són els membres de la meua ordre que han intentat matar-lo. Tots víctimes de la seua arma, una destral llarga amb mànec d'acer i amb la punta de baix afilada.

-Com saps que el va matar? -va preguntar Darm.

-Per les marques que dius, tan sols ell podia haver matat a Bard -va respondre Àrnolyn. Després d'allò, no van parlar més del tema.