Capítol 9

De la segona missió de Darm i del seu desenllaç

 

El dia després de la nominació d'Àrnolyn com a canceller, Darm va ser cridat a palau. Un noi pigós d'uns deu anys li va portar una cartra signada amb el segell reial.

Quan va arribar a la sala circular, Darm va veure que Àrnolyn l'esperava a la taula de l'extrem. Un munt de papers hi estaven al damunt. Àrnolyn va alçar la mirada i li va fer un gest per a que s'apropés. Darm va obeir sense obrir la boca.

-T'esperava -va dir Àrnolyn-. Tinc una missió per a tu, Darm. Un meteorit d'un material desconegut i estrany per aquest món, va caure a les Runes de la Capital fa poc. Necessitem que vages a veure que era i quins avantatges ens pot aconseguir.

-Un arma? -va dir Darm, encuriosit.

-No ho sabem -respongué el canceller-, per això necessitem que hi vages i ens el portes.

-Molt bé -va dir Darm.

Al dia següent, Darm va partir cap a les runes de la Capital de Nukagur. Anava muntat a lloms de Findawey, armat amb la seua espasa i una daga. Van tardar un parell de dies en arribar al gual, on hi havia una guarnició de guerrers nukagurians. Aquesta vegada, creuar el riu fou molt més fàcil, en part perquè estava més enfortit i en part perquè el riu tenia menys cabal. Quatre dies després de creuar el gual, Darm i el noble cavall, arribaren a la base de la muntanya, dalt del tot de la qual, s'alçaven les majestuoses runes de la Capital de Nukagur, el nom del qual tothom havia oblidat.

El onzé dia de la partida de Nukagur, Darm va arribar a les runes. L'antiga ciutat s'aixecava en una vall petita, situada a la part superior de la muntanya. Nombroses torres mig derruïdes s'alçaven al damunt de les parets de la vall. Darm es va preguntar com devien pujar a les torres, els guàrdies, ja que les parets de la vall eren quasi verticals i de molts metres, però no es va poder respondre. Va continuar una estona i, com que ja era tard, va muntar el campament a les portes de la ciutat.

El dia següent, Darm va entrar a la ciutat muntant al seu corser. Els trossos de muralla que encara estaven dempeus feien recordar els temps de glòria de la esplendorosa ciutat i les cases, velles i en runes però d'una gran magnificència, feien veure que la ciutat havia sigut rica i joiosa. Malgrat tot, es podia observar que moltes de les cases, havien sigut abandonades feia molt i les fustes de l'interior, feien que fóra molt insegur l'estada allí. Darm va albirar aleshores un petit fil de fum i va decidir acostar-s'hi, amb sigil i cautela. Va deixar a l'enorme cavall nugat al que havia sigut una imponent columna però que ara tan sols era un munt d'enderrocs. Va continuar aleshores entre les parets derruïdes i sostres ensorrats. Quan va arribar a l'origen del fum, allò que va veure el deixà astorat. Una figura encaputxada en una capa que ja no tenia color de tantes vegades que havia sigut gastada, havia arribat, com el propi Darm, al lloc on el meteorit s'havia estavellat. Un enorme cràter havia desolat la zona i s'hi veien signes d'un incendi.

La figura encaputxada va recolzar-se en el bastó que portava i va baixar al cràter. Darm, fent tan poc soroll com va poder, va seguir-lo. L'home però, el va sentir i es va girar brandant el bastó i colpejant al jove en la cara. Darm va caure però ràpidament va desembeinar la seua espasa i es va col·locar en posició agressiva. L'home va agafar amb les dues mans el bastó i es va preparar per al combat. Llavors Darm el veié bé.

Era un home d'uns quaranta i tants anys. Tenia una barba serrada i amb canes, molt semblant a la de Thamion i amb un masclet perfecte. Nombroses arrugues li recorrien el rostre i unes celles amb pèl abundant se situaven al damunt d'uns ulls verds profunds que destil·laven saviesa. L'home anava vestit amb parracs però davall d'aquelles vestidures s'hi podia veure una cota de malla. Portava una espasa embeinada al maluc.

Aleshores l'home va parlar:

-Vaja, vaja -va dir-. Mira el que tenim per ací. Un Alfäkyn! Quin honor -va dir amb sorna i fent una petita inclinació de cap.

-Qui sou? -va dir Darm, enfurismat per l'ofensa que havia dut a terme el vell-. Què hi feu ací?

-No us incumbeix, jove –va respondre l'home amb un somriure sorneguer a la cara-. En quant a qui sóc, tan sols un humil ermità.

-Heu vingut per el que hi ha al fons d'aquest cràter, oi senyor?

-Pot ser.

-Doncs he vingut ací per impedir-ho.

I amb aquestes paraules Darm va llençar una estocada que l'home va parar ràpidament amb el seu bastó. Aleshores i aprofitant el desequilibri en que es trobava Darm, el vell va colpejar a Darm amb el bastó. Tres vegades va alçar el bastó i tres vegades va espetegar al cos de Darm. Aquest va perdre l'equilibri i va caure però va aconseguir alçar-se de nou amb la rapidesa d'un felí.

Després de sis atacs al vell, tots fallits, Darm no va poder aixecar-se de nou. Llavors el vell va anar al centre del cràter i, va extraure del meteor un tros de roca mitjançant uns guants de pell. El vell, el va deixar al costat de Darm abans de mirar-lo als ulls i dir-li:

-Ho sento noi. Lluites molt bé però no et pots comparar amb mi. Malgrat tot, no puc deixar que em seguexis així que t'he de neutralitzar.

Acte seguit, el vell va alçar el bastó i va donar un colp sec al cap de Darm, que va perdre el coneixement.