Capítol 8

En que es parla de la nominació com a canceller d'Àrnolyn

Dos dies després de la batalla de Minafoc, Darm va tornar a Torcau com a missatger, per a informar de la mort de Enboraj. Així, Findawey i ell, s'encaminaren cap a la capital del regne. Tres dies al trot van donar els seus fruits i Darm va arribar el capvespre del quart dia de la mort d'Enboraj.

Va entrar a la meravellosa ciutat i es va adonar que Arnalyon l'esperava. Darm va deixar el cavall a un estable i el va seguir a casa dels pèl-rojos. Allí Àrnolyn va desembenar les cures que Darm s'havia fet i va fer-les com els metges Alfäfyn li havien ensenyat. Van parlar de moltes coses, aquella nit i al dia següent, Darm va anar a la ciutadella on, prèviament havia demanat audiència.

Quan va entrar a la sala del tron, es va trobar amb un home amb una barba serrada i uns cabells que li arribaven fins als muscles. Feia cara d'enfurismat i va apartar Darm amb una espenta abans de prosseguir el seu camí.

-Endavant -va dir aleshores el rei, que feia cara de cansanci.

Darm va entrar mirant cap a l'home que marxava i va dir-li al Gran Mestre:

-Gràcies senyor. Perdoneu la meva impertinència però, qui és aquest home que partia amb un gest de tanta fúria a la cara?

-El general Thamion -va contestar el rei-. Insisteix a que envie una petita tropa amb ell per a ajudar a Olívia, la seva mare en l'assedi que pateix Minasal. Malgrat tot, no puc fer res perquè no ens queden efectius ni per a defensar les nostres portes -va suspirar però poc després un somriure li va il·luminar el rostre i va afegir canviant a un to més amistós-. Però bé, aquest no és moment per parlar dels problemes de la cort. Puc deduïr que si ets ací és perquè heu vençut el setge de Minafoc.

-Sí majestat però amb un gran cost de vides -va respondre Darm. Aleshores li va explicar tot el que havia passat durant el setge i la batalla, incloent-hi les baixes-. Cinc-cents homes van partir i tan sols dos-cents vint-i-tres queden a la ciutat. Entre les pèrdues van estar els oficials Maedhros, Helena i Octavia i el general Enboraj.

Quan va dir açò últim, una ombra va passar per davant del rostre del rei.

-Oh no -va dir amb un a veu fluixa i apenada-. Era un gran guerrer i un estratega brillant. Una gran pèrdua sens dubte -llavors va llençar una mirada trista a Darm-. Supose que va ser enterrat amb tots els honors.

-Sí, senyor -va respondre Darm apreciant la trista mirada del regent.

-Pots retirar-te però abans crida a Àrnolyn -va dir-li el rei, alçant-se del tron-. Vull parlar amb ell.

Darm va partir cap a la casa on Àrnolyn i el fill vivien i va informar al pare de que el rei el cridava. Àrnolyn, ràpidament va anar al palau. No va arribar a la casa fins a ben entrada la matinada. Aquell dia, es va celebrar una cerimònia pública. Àrnolyn va ser nomenat per el rei, conseller. La cerimònia es va dur a terme en la sala més gran de la torre i nombrosa gent va assistir-hi. Els Alfäkyn s'hi trobaven a primera fila, evidentment, exceptuant els que estaven situats com a centinelles. Arnalyon estava assegut al costat de Darm, solemne, vestit elegantment i amb una túnica cerimoial.

Quan va començar la cerimònia, amb la sala plena de gnom a gnom, el rei va donar un discurs. En ell, indicava perquè havia decidit nombrar a Àrnolyn canceller.

-Per la seua astúcia i gran habilitat per a l'estratègia -va concloure-, he decidit nomenar-lo canceller de la cort.

Aleshores, va girar-se cap a Àrnolyn, que es va engenollar i li va dir:

-Jures solemnement que compliràs totes les obligacions que t'atorga aquest càrrec amb lleialtat i honradesa?

-Ho jure -va respondre Àrnolyn, ajupit i amb els ulls tancats.

-I jures aconsellar bé al rei en els seus dilemes i problemes fins que et retires o la mort se t'endugui? -va a dir el vell.

-Ho jure -va tornar a dir el pèlroig.

-Per últim, jures ensenyar als aprenents dels Alfäkyn el camí correcte i allunyar-los de la senda del mal?

-Ho jure -va dir Àrnolyn alçant la mirada i clavant-la al rostre del seu monarca.

-Doncs alçat Àrnolyn, fill d'Andror, canceller de la cort -va concloure el rei penjant-li del coll un amulet.

La multitud va esclatar en un sonor aplaudiment.