Capítol 4

En què es narren els fets que tingueren lloc a Sihllop i de la entrada a Torcau

Àrnolyn no va aparèixer per allí en tot aquell dia ni en el següent. Darm, estranyat i desficiós, va romandre durant els dos dies a la fonda tal i com Àrnolyn li havia indicat. On podia haver-se ficat?

El tercer dia d'ençà que s'havien separat, Àrnolyn aparegué a la fonda. Anava tot esparracat, amb nombrosos talls als braços i al pit. No li quedaven fletxes i empunyava la daga amb força. Darm se li acostà amb por.

-Què t'ha passat Àrnolyn? -va dir-li.

-Era una trampa. Hem de marxar abans que no ens atrapin -va respondre-li, posant-se la caputxa-. Vinga, corre!

Darm va pujar a la seua habitació precipitadament i agafà la seua motxilla que, per sort, no havia desendreçat. Va baixar a tota pressa, però ja era massa tard. Dos homes van entrar a la fonda. Un empunyava una espasa curta i l'altre una destral de batalla. Ambdós tenien nombroses cicatrius i el de la destral tenia una cama embenada.

-Estan ací! -va cridar l'espadatxí cap a fora.

-Ara no t'escaparàs Àrnolyn -digué el de la destral-. Lamentaràs haver-me disparat a la cama.

Però Àrnolyn no va perdre el temps. Quan els dos van començar a avançar contra ells, ell va girar-se.

El primer va morir travessat per la daga al pit. El segon va brandar l'espasa per damunt del cap i va llençar una estocada cap al costat d'Àrnolyn. Aquest, però, va esquivar-lo amb molta elegància i li travessà el coll amb el punyal. Mentre els dos lluitaven, Darm havia corregut a l'entrada de la fonda i, aprofitant una de les potes d'una de les taules que hi havia allí, va encallar la porta. Aleshores Àrnolyn digué:

-Ràpid, al pis de dalt!

Els dos pujaren l'escala mentre se sentien embats a la porta principal. Els clients que quedaven i l'hostaler, van eixir per la porta de darrere de la barra exceptuant un que va continuar bevent-se la seua gerra. Aquest home era Baedr, però d'ell parlarem més tard.

Àrnolyn i Darm, arribaren al primer i últim pis de la fonda. Darm va obrir la seua habitació i mentre encallava la porta amb el llit, Àrnolyn va obrir les finestres.

-Veus aquella teulada d'allí? -va dir-li a Darm, assenyalant una teulada situada a un parell de metres de la finestra.

-Sí la veig -va respondre Darm que ja havia acabat d'encallar la porta-. Per què?

-Hi ha que saltar-hi -va dir Àrnolyn.

-No -va respondre Darm-. No puc saltar una distància tan gran!

-Tu tries -va replicar Àrnolyn mentre pujava a l'ampit de la finestra-. O morir davant aquells assassins o saltar.

I va saltar. Darm encara estava dubtant quan un embat va assolir a la porta. A l'instant, Darm sabé que la porta no suportaria molt més, així que en un tres i no res, estava a l'altra teulada.

-Perfecte -va dir Àrnolyn amb un somriure de satisfacció a la cara-. Lamente haver-te inclòs en açò però ara si vols sobreviure, m'hauràs de seguir.

Darm i Àrnolyn van córrer per les teulades d'unes quantes illes de cases, grimpant cap a unes més altes i saltant a altres més baixes. Quan necessitaven canviar d'illes de cases, saltaven als arbres si els carrers eren amples i passaven a l'altra illa. I si els carrers eren estrets, saltaven directament. Àrnolyn ho feia amb molta soltesa però, com que era la primera vegada de Darm, anaven lents. Sovint, Àrnolyn s'avançava massa i s'havia d'esperar a Darm.

Després de recórrer unes quantes illes de cases, arribaren a un estable on es deixaren caure per tal d'aconseguir uns cavalls. Darm li tornà la bossa, que Àrnolyn li havia donat, al pèl-roig i aquest li comprà al propietari un parell de cavalls, sans i forts. Un es deia Findawey i l'altre Salcom. Darm agafà a Findawey i Àrnolyn a Salcom i eixiren al galop d'aquella ciutat. I, fins que no van estar tan lluny de Sihllop, que no es veia la ciutat, no afluixaren la marxa. Fou aleshores quan Darm li va preguntar a Àrnolyn:

-Què t'ha passat?

-Una emboscada -va respondre Àrnolyn, encara encaputxat-. Havia eixit de la botiga on m'havia comprat unes coses que necessitava, quan nou homes van vindre a per mi. M'havien reconegut quan ens havíem separat i m'havien seguit fins a allí. Pretenien capturar-me i portar-me davant el seu cap, Artâsk, que, segons deien, es trobava a uns quants dies de camí. Com és natural, jo no em vaig deixar i, abans que em reduïren, dos estaven morts amb fletxes clavades al cos i un altre estava ferit a la cama. Un cop al cap em va fer perdre el coneixement i em van capturar. Quan vaig despertar, era nit tancada i estava nugat amb cordes als canells i a les cames, sense l'arc ni les fletxes, en una casa abandonada. La daga, però, no me l'havien llevada ja que, com tu ja saps, sempre la duc amagada baix la roba. En un obrir i tancar d'ulls, m'havia alliberat i havia mort al guàrdia que em vigilava. Em vaig escapolir per una finestra que hi havia a una paret i vaig anar a El Lleó Gris. La resta ja ho saps.

Van continuar pel camí reial i no van parlar més fins que arribaren a Torcau, al capvespre. Anaven al pas amb els cavalls quan, després d'una costera que pujava, van vore un pont prou ample perquè passaren deu homes en línia. El pont girava i desapareixia rere les roques de la barrancada. Els dos companys van començar a creuar el pont i, quan Darm es girà, va observar meravellat com una enorme muralla creuava un enorme tros de barrancada. Quan el pont girava, es veia una enorme porta doble entre dues torres. Allí, enmig de la paret d'una barrancada, s'alçava l'esplendorosa Torcau, capital del regne de Nukagur.